De com no vaig veure on em duria el beure

Posted · Add Comment
Estic sola. Sí, ho estic,… i què? Jo no tinc la culpa si la gent és tan avorrida. A mi m’agrada beure. Prefereixo beure acompanyada, però si ho haig de fer jo sola, ho faré.
Que em poso agressiva? No em poso agressiva! El que passa és que la gent em ratlla amb les seves històries i amb els seus comentaris. Ja sóc prou grandeta per fer el que em doni la gana, només faltaria… Si ningú vol venir, no passa res; tampoc s’està tan malament sola. Sempre i quan tingui una ampolla, és clar.

Que no sóc la mateixa? I què passa? Tothom canvia no? Doncs jo he canviat. La veritat és que jo només volia tenir amics, ser divertida, ser popular. Però no, ara resulta que quan jo em trobo més animada i divertida -és a dir, quan bec- no li agrado a la gent. Ara tot són retrets: que si no es poden divertir si jo estic feta pols vomitant, que si deixo de ser jo per convertir-me en una persona malcarada, que si no participo de les converses, que si mai recordo de què hem parlat. Total, que s’han cansat de mi i ara ningú m’escriu, ni em truca, ni res.

Tampoc n’hi ha per tant. Hi ha gent que només beu quan surt i a mi m’agrada beure abans de sortir. Bé, no és que m’agradi, és que em fa sentir millor.

Ara ja no tinc aquest problema. No sortiré. No aniré a cap festa, ningú s’enfadarà, no hi haurà més retrets,… perquè tothom ha marxat. Ara estic sola.

Cal-saber-sobre-alcohol-adolescents-5

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

 
 

Ús de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, cliqueu l'enllaç per a més informació. plugin galetes ACEPTAR