La meva filla és morta i la meva dona… la meva dona és morta en vida. Ho havia pensat; havia pensat moltes vegades que havíem de parlar. Pensava dir-li a la Marta que tenia un problema, que havia de posar-hi fre i deixar de beure. Però no ho vaig fer i ara és massa tard. La meva filla és morta i la meva dona és morta en vida.
Ho vaig pensar aquell mateix dia. Pensava en dir-li: no beguis més! Però era dissabte i només volia descansar, no discutir per res. Vaig pensar que potser no era bona idea que agafés el cotxe però no vaig dir res, ho vaig deixar passar. “Un altre dia”, vaig decidir. Un altre dia.
La veritat és que, si ho penso bé, fa temps que em vaig adonar que alguna cosa no anava bé. Cada vegada compràvem més i més beguda. Vam començar a beure els caps de setmana només i no sé en quin moment l’alcohol ja formava part de la nostra vida quotidiana. I la Marta necessitava beure cada vegada més per estar animada, per superar l’avorriment,… ves a saber.
Recordo la meva filla dient que teníem un problema, que la mama necessitava ajuda. I jo sempre li deia que ja en parlaríem, que tothom beu una copeta de vi i això no és un problema, que fins i tot és saludable…
Ara tot es inútil; ara no hi ha remei. No podré tenir aquestes converses mai més. No podré solucionar res. Ara és massa tard, perquè la meva filla és morta i la meva dona és morta en vida.
Ho vaig pensar aquell mateix dia. Pensava en dir-li: no beguis més! Però era dissabte i només volia descansar, no discutir per res. Vaig pensar que potser no era bona idea que agafés el cotxe però no vaig dir res, ho vaig deixar passar. “Un altre dia”, vaig decidir. Un altre dia.
La veritat és que, si ho penso bé, fa temps que em vaig adonar que alguna cosa no anava bé. Cada vegada compràvem més i més beguda. Vam començar a beure els caps de setmana només i no sé en quin moment l’alcohol ja formava part de la nostra vida quotidiana. I la Marta necessitava beure cada vegada més per estar animada, per superar l’avorriment,… ves a saber.
Recordo la meva filla dient que teníem un problema, que la mama necessitava ajuda. I jo sempre li deia que ja en parlaríem, que tothom beu una copeta de vi i això no és un problema, que fins i tot és saludable…
Ara tot es inútil; ara no hi ha remei. No podré tenir aquestes converses mai més. No podré solucionar res. Ara és massa tard, perquè la meva filla és morta i la meva dona és morta en vida.