De vegades no puc creure que tingui tanta sort. L’Albert és genial. És amable, sap escoltar i sap fer que qualsevol pla sigui divertit. Tota l’ESO esperant que es fixés en mi i mira… al final va passar. Hem congeniat des del minut zero; no és com la resta de nois que van a la seva. Sempre parlem les coses i sempre decidim tots dos. Bé, sempre sempre no… Sempre que està normal. Vull dir, sempre que no anem de festa i no hi hagi alcohol… no sé per què necessita beure d’aquesta manera.
Ell no és conscient, diu que no li fa res, que ho té tot controlat; però es transforma en una altra persona. No m’agrada l’Albert que es posa xulo, que vacil·la als amics i que passa de tot i no escolta, que només crida i fot canya a la resta.
Ja comencem. Diu que a ell no l’afecta la beguda, però jo el trobo una mica diferent. Bé, no és veritat: es torna desagradable i parla d’aquella manera que no entenc res. He intentat que no begués, però ha estat pitjor. S’ha posat agressiu i ha passat de mi totalment i ara vol que sortim fora.
Però què fa? Està descontrolat i no m’escolta quan li dic que pari. Si dic que no vull és perquè no vull, no crec que costi molt d’entendre. On ha anat a parar el noi simpàtic i amable? No el reconec; segueix i segueix a la seva. I ja li he dit molts vegades que pari, que no vull.
Què fa? Quantes vegades hauré de dir-li que freni, que no m’agrada, que no vull. Passa de mi; està clar que passa totalment de mi. I a més es posa agressiu. Definitivament això és un error; o para o li fotré una hòstia. És que no el tornaré a avisar…
Ell no és conscient, diu que no li fa res, que ho té tot controlat; però es transforma en una altra persona. No m’agrada l’Albert que es posa xulo, que vacil·la als amics i que passa de tot i no escolta, que només crida i fot canya a la resta.
Ja comencem. Diu que a ell no l’afecta la beguda, però jo el trobo una mica diferent. Bé, no és veritat: es torna desagradable i parla d’aquella manera que no entenc res. He intentat que no begués, però ha estat pitjor. S’ha posat agressiu i ha passat de mi totalment i ara vol que sortim fora.
Però què fa? Està descontrolat i no m’escolta quan li dic que pari. Si dic que no vull és perquè no vull, no crec que costi molt d’entendre. On ha anat a parar el noi simpàtic i amable? No el reconec; segueix i segueix a la seva. I ja li he dit molts vegades que pari, que no vull.
Què fa? Quantes vegades hauré de dir-li que freni, que no m’agrada, que no vull. Passa de mi; està clar que passa totalment de mi. I a més es posa agressiu. Definitivament això és un error; o para o li fotré una hòstia. És que no el tornaré a avisar…
