No sé per què, però no puc sopar. Vull tornar a casa i comprovar que tot està bé. Hauria de trucar? No vull semblar una mare desconfiada ni controladora. Esperaré una mica més. No hauria d’estar tan preocupada; la Carlota no és com altres noies que aprofiten les festes per beure. Ella no. Ella mai ha tornat a casa ni beguda ni drogada, ni res de res. I no ha fet falta parlar d’aquests temes. Nosaltres no tenim aquests problemes. Ja sé que hi ha pares que parlen d’aquestes coses… ho deuen fer perquè ho veuen necessari. No deuen tenir fills tan responsables com la Carlota.
Ara ja sí que començo a estar amoïnada. Vam quedar que m’enviaria un missatge per dir-me que tot estava bé. S’ho deuen estar passant tan bé que no deu pensar en enviar missatges. Doncs l’hi enviaré jo i així no tindrà més remei que contestar-me. Ja està. No està connectada,… normal. Podria trucar-la. Truco. No contesta; amb la festa i la música no deuen sentir res.
Em truca! Quin és aquest número? Sí? Sóc jo. La Carlota? La meva filla? No pot ser, la meva filla no beu… o potser sí?
