La meva filla és morta i la meva dona… la meva dona és morta en vida. Ho havia pensat; havia pensat moltes vegades que havíem de parlar. Pensava dir-li a la Marta que tenia un problema, que havia de posar-hi fre i deixar de beure. Però no ho vaig fer i ara és massa tard. […]
De com no vaig veure on em duria el beure
Estic sola. Sí, ho estic,… i què? Jo no tinc la culpa si la gent és tan avorrida. A mi m’agrada beure. Prefereixo beure acompanyada, però si ho haig de fer jo sola, ho faré. Que em poso agressiva? No em poso agressiva! El que passa és que la gent em ratlla amb les seves […]
De com el beure no ens deixava viure
De vegades no puc creure que tingui tanta sort. L’Albert és genial. És amable, sap escoltar i sap fer que qualsevol pla sigui divertit. Tota l’ESO esperant que es fixés en mi i mira… al final va passar. Hem congeniat des del minut zero; no és com la resta de nois que van a la […]
De com vaig començar a viure del beure
Jo controlo, ho tinc claríssim: con-tro-lo. No és culpa meva si la gent no aguanta un parell de cerveses abans de jugar un partit… S’ha de controlar i jo controlo. El que potser faré és beure només abans de començar a jugar i no tornar a beure fins que acabi el partit. Així m’estalvio el […]
De com vaig beure per fer-me veure
L’he cagada ben cagada. Ara no em sento sola, no: em sento sola i avergonyida. Mira que em va costar donar el pas. Jo volia ser una més del grup, són tan populars… A l’insti tothom els admira i els respecta. Sempre van a les millors festes i sempre tenen les millors anècdotes per explicar. […]